Trains time...

Llevar-me a l'hora del check out... Anar fins l'estacio a preguntar sobre el ”TranzAlpine Train”... Tornar cap a l'alberg encara un xic coixa... I fer-me un entrepa amb pa amb tomaquet! Sorprenentment, el bus ens passa a buscar puntuals... Xo aquest cop es el tren q porta 20 minuts d retard... i ens toca esperar a nous passatgers... Un breu recorregut fins a Hokitika, on Will compra gelats i treballen el ”jade”... I despres, directes cap a Franz Joseph... Aquesta vegada, som 3 els q ens estem apartats d la resta... i genial, xq tenim chef! i jo d pintxe... Una volteta nocturna x un poble d dos carrers paraŀlels i... cap a fer nones despres d'haver intentat jugar a un joc sobre New Zealand sense gaire exit, i acabant explicant el recorregut d cadascu...

Pancakes de roca i mar salada...

Apurar al maxim x llevar-me, quasi no tenir temps x esmorzar... xo ser d les primeres bosses del trailer... Dia d carretera i caminar... Una parada a Cape Foulwind, un dels punts significatius d la costa oest... I el q havia d ser una breu caminadeta fins al far, acaba sent una caminada d 3 kilometres... x veure, sene necessitat d bus, les foques neozelandeses al seu habitat... Mes carretera, i una altra caminadeta... I un xic mes d carretera i cap a passejar entre ”pancakes rocks”... i fer el cami amb un vent gelid d'acompanyant... Les mans d'un vermell glaçat, xo les vistes, el trencar d les onades... Genial! Finalment, arribem a Greymouth... L'alberg quasi x a nosaltres soletes... tot i haver d compartir habitacio amb una altra noia... Dorian perd la clau, b, tecnicament perduda no esta, sols en algun lloc q no sap on es... Nou dia d bugada, i Dorian desitjant q la clau q jo tinc sigui la seva, i la meva estigui ben marejada a la butxaca del meu polar... Xo al meu polar no hi ha cap clau... Finalment, la troba x una butxaca exterior d la bossa... Ara ja podem dormir tranquiŀles...

Sense rumb ni presses...

Poder dormir i llevar-se quan el cos t'ho demana... Dutxa amb conversa... Esmorzar i cap a caminar... Tranquiŀlitat, sense presses i sense rumb... L'unic indicador x tornar es la gana, xq no hem agafat res x dinar... Xo tot plegat amb molta calma i realment no agafant la directa, sino anar fent petits recorreguts i tornant al cami principal... Cap a les quatre dinar alguna cosa i mandrejar... La veritat q es q un dia realment tranquil, el mes destacable tenir els peus glaçats i sols poder calçar sandalies xq encara tinc els peus perjudicats... Despres, un sopar compartit q sols Moritz i jo trobem picant... Una nova dutxa abans d dormir... X intentar esquivar el visionat del meu skydive... I d nou cap al llit q s'enfonsa...

Cap al sud

Opcio llarga...

Recordar moment anteriors... llevar-se d'hora, altra vegada a les cinc... tancada al lavabo per fer la bossa i no despertar la resta de gent de l'habitacio... Despres, repassar q no ens oblidem res i cap a esmorzar... Anar a buscar el bus, tot i q pillem un trolebus, pero el lloc on ens porta i el preu es el mateix... i cap a embarcar bosses i esperar una estona a embarcar nosaltres... Cap a les vuit el ferry es belluga un xic... i unes tres hores llargues per anar de Wellington a Picton... una nova pluja ens dona la benvinguda a Picton... esperar el bus per anar fins a buscar les bosses i despres una nova petita espera al bus taronja... i cap a Picton a buscar alguns dels passatgers... Un d'ells un noi moooolt alt i alemany q vaig coneixer a la festa de Jamz a Auckland! Seguir cami cap a Nelson, fer una nova parada i deixar un escoces... despres, seguir fins a Marahau, a Old McDonalds Farm... Durant el cami, Salty ha dit q teniem tres habitacions, una de cinc, i dues d tres... i q la parella podia anar sola a una de les habitacions... aixo implica q algu ha de dormir a terra...  Finalment, no cal q ningu dormi a terra, i tot i q en principi no podem utilitzar l'habitacio d cinc, Moritz i jo ja ens l'hem fet nostra... Buscar fustes per fer un petit foc d camp i esperar q es faci el sopar, aquests dies q no cal cuinar son ideals! I b, despres d sopar i rentar plats, b, Christian, jo tinc el titol oficial per eixugar, juntament amb Dorian i Stephanie,... acabem cantant els himnes nacionals de cadascu... un xic boig, pero no tenim res millor a fer... Cap a fer nones, ha estat un dia llarg... i el q era habitacio d tres, s'acaba convertint en una de quatre, pq Will canvia d'habitacio i de llit...

O b, tens tb l'opcio curta...

Diana a les cinc, tot allo q es meu al lavabo i a refer la bossa... Esmorzar, repassar el mapa x arribar al ferry... Canviar el bus pel trolebus, xo mantenir el preu, 2 dolars... Bunny Street i feina feta, bossa embarcada i sols cal esperar a embarcar... Tres hores llargues d ferry x canviar nord x sud... I la pluja q ahir hi havia a Wellington, avui tb es dona la benvinguda a Picton... Pujar al Gollum, nom del bus... I cap a fer un pick up d quatre passatgers mes, un d'ells molt alt q vaig coneixer a la festa d Jamz... Aixi q la primera reaccio dels dos es una abraçada... I una tarda d força carretera, amb algunes parades x estirar les cames i a Nelson tenir mitja horeta x voltar... Anar a buscar als q han fet sky dive i l'ultima parada del dia a l'Old McDonald Farm... Petit embolic amb les habitacions, xo acabo ben acompanyada... i tot i compartir-la amb tres nois, son mes silenciosos q la companyia habitual... Sopar d germanor i una estona a la vora del foc... I acabar cantant himnes nacionals amb Stephanie, Christian, Dorian, Vanessa i William... Una nit agradable i d rialles...

Roomfulla Blues

Tot i no ser necessari, m'acabo llevant abans del necessari... Xo res, mandrejo fins q sona algun despertador... Acabar d repassar l'habitacio i trobar les dues gomes perdudes en la primera dutxa... Esmorzar, curar els peus... I carregar els trastos al bus d Gareth, altra vegada amb un bus q no es taronja, aquest cop blanc i gran... aixi q doble seient x tots! Deixar enrere les muntanyes nevades i retrobar-nos amb muntanes verdes i ovelles... Una primera parads x deixar una parella, la segona al monument d'un dels accidents d tren provocats x l'erupcio del Mt Ruapehu, anomenat Tangiwai, sent ”tangi” la paraula maori x plorar i ”wai” aigua... Parada x a una competicio d ”Throwing gumboots”... I una altra x dinar una mica...

Iced feet

Dia avorrit... Opcions d'activitat al National Park es caminar o esquiar... i els meus peus ara mateix no permeten cap d'aquestes dues opcions... A part, fa un dia fred, aixi q caminar amb sandalies resulta glaçador, xo es el millor x a ells... Dia d relax, dormir, escoltar musica i intentar entendre el rugbi seguint un partit x la tele... Sincerament, un dia poc interessant, en el q el mes interessant ha estat mig vestir mitjons blancs i sandalies, i precisament no ha fet pas ni sol ni calor... Aixi q x desglaçar els peus, una dutxeta abans d dormir... i com el lavabo d l'habitacio esta molt soŀlicitat pels alemanys, jo decideixo anar-me'n d'excursio a un mes gran... I cap a fer nonetes, almenys a l'habitacio no fa pas fred.. i intentar no moure massa, altra vegada, els peus... xq qualsevol petit contacte amb la zona afectada em fa veure, encara, les estrelles...

Crampon time and... come back

Tornar a matinar, a l'habitacio tots dormen, menys Jimmy i jo... Cap a les 7 ens trobem amb Julien, i junts anem a Adrift... Torno els crampons d Kim, agafo els meus i m'embolico b els peus. I cap a un quart d nou ja començar a caminar... Avui fa mes fred q ahir xo x sort es suportable... D tan en quant, Julien em pregunta pels meus peus, d moment van força b, algun moment els noto xo vaig fent... Aquest cop Ben porta un ritme mes rapidet q ahir. Nova parada al lavabo i a buscar un lloc amb sol x calçar d nou els crampons, la meva prova d foc... Avui la gent va mes rapida a calçar-se els crampons, i jo m'ho prenc amb calma... Catherine em diu q reconeix la cara q faig al coŀlocar el peu dret... Stu m'acaba d coŀlocar b el talo amb l'ice axe... Ara toca el torn del peu esquerre... I mateix procediment... Tornar a practicar amb l'ice axe... i començar a caminar... Intento buscar punts on no em facin gaire mal els peus... Intento anar mes lenta, deixo q m'avancin, xo comencen a saltar les llagrimes, el dolor comença a ser insuportable i dubto molt q ho pugui resistir durant hores i hores... Ben em pregunta q vull fer, no cal q li respongui... ja sap q voldria continuar, xo em fa pensar en els meus peus i comenta q segurament no podran fer gaird mes q ahir... Aixi q val mes tornar abans d destrossar-me mes els peus... La guia d l'altre grup m'abraça abans q comenci la meva tornada en solitari... I el guia, tb d l'altre grup em diu q em quedi amb ell, q cada dia tindre l'esmorzar a taula... I amb molta calma i alguna llagrima segons la posicio d'algun dels peus vaig tornant... Em trobo dues dones q em pregunten si he començat des de l'altre punt, els explico q torno i el pq... m'animen i q no em preocupi, q quan pugui, al acabar la baixada, crampons fora i q em prengui el cami d tornada sense presses i gaudeixi del paisatge... I aixo es el q faig... A la q puc em trec els crampons, i caminant xino xano tot fent fotos a les muntanyes, al riu, a l'aigua glaçada... Veure el parquing, i tenir la iŀlusio q soc aprop, xo encara em queda mitja horera ben bona d seguir caminant... I cap a les dotze arribar, intentar trucar a Stu, xo no aconsegueixo linia... xo algu crida el meu nom... diria q es la dona d'Stu q m'ha vingut a buscar i ha ajudat a una familia amb la bateria del cotxe... Tornem cap a l'alberg, tot i tenir la possibilitat d fer un tram d la tornada, xo al grup encara els falta una hora x saber si pot completar el Tongariro Crossing... Torno crampons i ice axe... Torno a l'alberg i no m'atreveixo a treure'm les sabates, m'escalfo el parell d'entrepans i a passejar una miqueta... l'escola, l'estacio d tren... tornar, dutxar-me, deixar les sabates apartades i rescatar les sandalies, posant-me-les sense talo... Dutxa semblant a la d'ahir... I poquet mes, esperar q tornin Julien i Jimmy x saber si han pogut completar la caminada... Saber q han fet un poc mes q ahir, xo han hagut d tornar pel mateix cami novament... I despres dels 16 o 18 kms. d'ahir, els 8 o 10 d'avui, vaig a fer nones aviat, i sense moure gaire els peus...

Crampons, ice axe and half crossing

Tornar a matinar, a l'habitacio tots dormen, menys Jimmy i jo... Cap a les 7 ens trobem amb Julien, i junts anem a Adrift... Torno els crampons d Kim, agafo els meus i m'embolico b els peus. I cap a un quart d nou ja començar a caminar... Avui fa mes fred q ahir xo x sort es suportable... D tan en quant, Julien em pregunta pels meus peus, d moment van força b, algun moment els noto xo vaig fent... Aquest cop Ben porta un ritme mes rapidet q ahir. Nova parada al lavabo i a buscar un lloc amb sol x calçar d nou els crampons, la meva prova d foc... Avui la gent va mes rapida a calçar-se els crampons, i jo m'ho prenc amb calma... Catherine em diu q reconeix la cara q faig al coŀlocar el peu dret... Stu m'acaba d coŀlocar b el talo amb l'ice axe... Ara toca el torn del peu esquerre... I mateix procediment... Tornar a practicar amb l'ice axe... i començar a caminar... Intento buscar punts on no em facin gaire mal els peus... Intento anar mes lenta, deixo q m'avancin, xo comencen a saltar les llagrimes, el dolor comença a ser insuportable i dubto molt q ho pugui resistir durant hores i hores... Ben em pregunta q vull fer, no cal q li respongui... ja sap q voldria continuar, xo em fa pensar en els meus peus i comenta q segurament no podran fer gaird mes q ahir... Aixi q val mes tornar abans d destrossar-me mes els peus... La guia d l'altre grup m'abraça abans q comenci la meva tornada en solitari... I el guia, tb d l'altre grup em diu q em quedi amb ell, q cada dia tindre l'esmorzar a taula... I amb molta calma i alguna llagrima segons la posicio d'algun dels peus vaig tornant... Em trobo dues dones q em pregunten si he començat des de l'altre punt, els explico q torno i el pq... m'animen i q no em preocupi, q quan pugui, al acabar la baixada, crampons fora i q em prengui el cami d tornada sense presses i gaudeixi del paisatge... I aixo es el q faig... A la q puc em trec els crampons, i caminant xino xano tot fent fotos a les muntanyes, al riu, a l'aigua glaçada... Veure el parquing, i tenir la iŀlusio q soc aprop, xo encara em queda mitja horera ben bona d seguir caminant... I cap a les dotze arribar, intentar trucar a Stu, xo no aconsegueixo linia... xo algu crida el meu nom... diria q es la dona d'Stu q m'ha vingut a buscar i ha ajudat a una familia amb la bateria del cotxe... Tornem cap a l'alberg, tot i tenir la possibilitat d fer un tram d la tornada, xo al grup encara els falta una hora x saber si pot completar el Tongariro Crossing... Torno crampons i ice axe... Torno a l'alberg i no m'atreveixo a treure'm les sabates, m'escalfo el parell d'entrepans i a passejar una miqueta... l'escola, l'estacio d tren... tornar, dutxar-me, deixar les sabates apartades i rescatar les sandalies, posant-me-les sense talo... Dutxa semblant a la d'ahir... I poquet mes, esperar q tornin Julien i Jimmy x saber si han pogut completar la caminada... Saber q han fet un poc mes q ahir, xo han hagut d tornar pel mateix cami novament... I despres dels 16 o 18 kms. d'ahir, els 8 o 10 d'avui, vaig a fer nones aviat, i sense moure gaire els peus...

Banyet a la natura a les 7am

En peu a les 6 am. Esmorzar i enfilar cami fins l'escola d Taupo. Esperar a Terence, i cap a l'Spa Thermal Park... Caminar cinc minutets x la boira... i aigua calenta! El riu Whanganui, riu q va d sud cap al nord, es d'aigua freda, xo Taupo es zona d moviment volcanic o termic, mai recordo, xq el llac Taupo es resultat d'un cracter volcanic... Xo b, q tot i ser les 7 am, decideixo prendre'm un banyet... Aigua calenta i a la intemperie, xo per sort, no fa vent i no resulta xocant la diferencia d temperatura... a part, q es la meva unica opcio... Torno a l'alberg, dutxa d'aigua calenta tb. Treure llençols, acabar d preparar la bossa i a esperar... mes del compte novament... Vorejar el llac Taupo, arribar a Turangi, deixar enrere el National Park fins arribar, despres d'una carretera amb corbes, a Blue Duck Station... Una propietat privada, un canto verd d mon, en el q intenten conservar el Blue Duck... Dia amb solet, passejar tranquiŀlament... I gaudir del verd q m'envolta... Poder escoltar la mevzmusica sense necessitat d'auriculars es un gust... I estar vora una llar d foc tb...

X riu i x aire...

Tot i no haver d fer res abans d les onze, m'acabo llevant mes o menys a l'hora d sempre... Amb la sorpresa q el paisatge ha emblanquit... Reservar i confirmar les activitats x avui... Preguntar si el temps entre una i altra sera suficient... Passejar una miqueta, contemplar les muntanyes nevades, el fred d'ahir te els seus resultats... Esperar q em vinguin a buscar, xo s'han oblidat d mi... deu minutets mes tard, em passen a buscar, i cap al HukaJet... Esperar una miqueta, d conversa amb el noi q em dona l'impermeable i el salvavides... I abans d pujar al Jet pregunto pel lloc on et pots mullar menys, dubto q despres tingui temps a canviar-me... Aixi q d co-pilot... I rient una bona estona dels crits d les dues noies d Taiwan... Volta d 360 a la dreta, passar vora el arbres i fer un gir, volta d 360 cap a l'esquerra... Les Huka Falls vistes des de l'aigua... I tornada al punt d partida giravoltant cap aqui i cap alla... Treure'm la indumentaria q no es meva rapidament, i cap a l'alberg el mes rapid possible, tinc l part d baix dels camals, sobretot el dret una mica moll... Arribo q encara em queda un parell d minutets... Corro x canviar-me els pantalons, i quan vaig baixant les escales, em diuen q no cal q corri, q fins les dues res... Sort q havia preguntat si tenia temps... Una mica abans d les dues arriba la furgona pel segon pick up... Arribem a l'aeroport, decideixo quin pack vull... i necessito un caixer x no pagar mes... D cami al caixer, acabem anant d nou a l'alberg a buscar una altra noia... Caixer i d nou a l'aeroport... Mono vermell i un arnes... I simplement em deixo fer mentres veig el video d seguretat... Saludar a Ian, amb qui vaig saltar fa dos anys... I aquest cop, salto amb Leski, el noi q ha estat remenant l'arnes... Tornare a ser l'ultima en saltar, aixi q la primera en pujar... Comença l'ascens cap als 15000 peus... Observant el paisatge, no hi ha ni n nuvol al cel, i les vistes son genials... Seure damunt les cames d Leski, ell acaba d'enganxar-me, casquet, ulleres, guants... Mascara x respirar... Ha arribat el moment, Dorian, Pia i el meu torn! Estil Carbonell i el cap coŀlocat amb un moviment sec i... al parell d minuts a fer la ”banana”... Intentar fer bona cara, quasi impossible amb el vent en contra... xo gaudint d la caiguda lliure... I d sobte, deixar la posicio horitzontal i continuar en vertical i mes lent... s'ha obert el paracaigudes... Coŀlocar els peus sobre els d Leski i despres estar un xic mes avall... Començar a giravoltar cap ambdues bandes... Passar la torre, cames enlaire i aterrar d cul... Un instant mes, i lliure d nou... Treure-s'ho tot i tornar-ho... Esperar x a l'edicio, crec q es l'espera mes llarga... Visionat, pagar, triar samarreta... aquest cop es mes facil, n'hi ha una sense manigues... I tornar a l'alberg... Proxima cita del dia a les 7 pm x anar a sopar... Intento anar a l'Spa Thermal Park... m'embobo amb les muntanyes nevades i el llac... Retorno al cami.. Agafo el q no toca... Estic descentrada i no tenen cap senyal q indiqui el cami... Torno a rectificar el cami i arribo al Bungy Jump... Aqui abandono la busca, comença a enfosquir i continua estant sense senyalitzar.. Torno i em trobo un home corrents al qui li pregunto com anar... M'explica el cami des del Bungy... estava alla mateix... Torno a l'alberg, un nou canvi d roba... i cap a sopar... Comentar el salt i riures... Tornem aviat, cal refer la bossa... A l'habitacio hi ha una noia Julie q tb es mestra d primaria i esta d practiques a una escola aqui a New Zealand, xerrem una mica sobre escoles i a fer nonetes...

Fishing Dorian

Cap a les 9 es moment d saber si sera un dia passat x aigua... Finalment, passat x aigua sols sera mig dia... Tincpel poble i firar-me uns pantalons x caminar... I carregar el cotxe i cap a Taupo... A la carretera el temps va canviant. Comencem amb solet i bona temperatura, xo poc a poc el cel va tornant-se gris i... unes bons aiguats van caient a estones... Dinar a Taupo veient com dos carrers perpendiculars tenen diferent meteorologia, en un plou i en l'altre no. I l'ultim tram d Taupo cap a Rotorua... Check in abans d deixar el cotxe... i adonar-nos q ens falta una bossa, q jo no he agafat xq no estava amb l'altra i pensant q l'havia agafat Dorian... B, q anem cap a tornar el cotxe ratllades amb la bossa... Omplir el diposit a dos temps.. Primer Dorian fins a tres quarts, i despres jo l'acabo d'omplir... la noia d la gasolinera em mira estranyada d xq vaig dues vegades a pagar... Tornem el cotxe, esperem el bus... Un se'ns enva... I el q agafem no sabem ni on hem d parar... Encara mig atontades x la perdua d la bossa i amb el so d la pluja exterior... Els ulls acaben fent la seva feina...

With Dan and Richie without towel

Llevar-me acalorada... i haver d'esperar uns cinc minuts o mes q l'aigua calenta es digni a sortir... preparades pel check out a les deu, pero no hi ha ningu a recepcio... ja hem entrat i sortit quasi mil vegades i el piiiiiiiip escandalos de la porta no molesta pas a ningu... Finalment marxem i deixem una nota... passejar i passejar sota un txirimiri constant... anant observant botigues i botiguetes per veure si m'inspiro una mica... Una estona abans d'haver d'agafar el bus, tornem a l'alberg, aquest cop si q podem tornar les claus... i carregades amb bosses sota la pluja, el txirimiri ha passat a ser pluja... Ens aixopluguem sota una porta amb escales de l'XBase, i esperem i esperem veure un autobus taronja, pero aquest no sembla apareixer... finalment, veiem un trio de nois q es dirigeix cap a l'XBase, i per algun motiu les segueixo, i alla trobo el bus taronja q esperavem... Cap amunt, trobar altra vegada als alemanys, b, no tots, en falta un... i a fer el cami cap a Taupo... parada a les "boiling mud waters", a unes "hot pools"... i abans d'arribar a Taupo a les Huka Falls... aigua realment blava... Taupo ens rep amb pluja... comprar per aquests dies, i poc mes, b, comprar una ampolla d'aigua amb la foto de Richie McCaw i un batut de xocolata amb la de Dan Carter... Una dutxa nocturna, esperar altra vegada a l'aigua calenta... i quan acabo la dutxa, me n'adono q m'he deixat la tovallola a l'habitacio... aixi q agafo la part de dalt del pijama i serveix com a tovallola, mida mes petita, pero em puc eixugar! Aixi q aquesta nit, una samarreta fara de pijama... Preparar la bossa per dema, i important, aquest cop no oblidar-me la tovallola!

All Black bag

Un dia tranquil, llevar-me amb solet... i cap a passejar per Napier... pujar fins a Bluff Hill lookout, lloc q resulta un xic amagat i anar cap amunt a l'hora de trobar el lookout... Despres fer via cap a Taupo, on el temps no acompanya pas, dutxes a la carretera, qui ho diria q fa una estona estavem a 22 graus... Una parada a boxes per omplir el diposit d les persones, i cap a Rotorua falta gent! Abans de deixar el cotxe, cal omplir el diposit, la primera tanda, pq resulta q sols s'ha omplert fins a tres quarts... pagat un quart d diposit... cal acabar d'omplir-lo... pero abans hem descarregat l'equipatge a l'alberg, i hem perdut una bossa negra amb el couscous i alguna cosa mes... fa rabia, pero al mati al carregar el cotxe nohe vist la bossa i he pensat q Dorian ja l'havia agafat... pq no era pas al lloc on havia de ser... aixi q b, una bossa menys i un xic menys d menjar... pero be... Despres, si, anar cap a l'aeroport a deixar el cotxe... i esperar el bus per tornar... veure'n un q marxa... esperar el seguent... i b, q no sabem si es el de l'hora abans amb retard o be el de despres q ve abans d'hora... No tenir ni idea d'on es la proxima parada... i apretar el boto, baixar i anar cap al supermercat a comprar esmorzar per dema... Tornar a l'alberg i sentir ploure... potser dema no es bon dia per fer rafting, a pesar q tampoc es possible pq no tenim temps...

Wrong side and automatic

Solet... I tot i ser a la costa est, no hem anat a veure com surt... Arribar al punt mes est d New Zealand... Carretera d corbes, trams d'asfalt i altres d grava,vaques i cavalls al bell mig... I b, no poder arribar al far xq la carretera es d propietat privada... Tornada, em toca conduir a mi... Conduir dsd la dreta x l'esquerra d la carretera i amb un automatic... M'ho prenc amb calma, no controlo ni on son els retrovisors... Posar el neteja parabrises enlloc d l'intermitent... I b, anar fent amb calma fins la parada x dinar... Despres, torno a la meva posicio d fotografa en moviment... Arribem a Gisborne, moment x omplir el diposit. I seguir fins a Napier, on ens quedem a dormir. Fer el check in i quedar-nos una bona estona a recepcio... Reservant l'allotjament a Taupo, buscant possibilitats d veure algun partit d rugbi en directe, preus i opcions d'allotjament x Wanaka i Queenstown... I el vist-i-plau al mes q queda x endavant... Marxar cap a fer nones havent d consultar el coixi...

Amb falco cap a l'est

Llevar-se a ritme d'ABBA... Haver pogut dormir mes xqno hi ha la possibilitat d fer rafting, massa pluja iles aigues no son controlables... Directes a Rotorua... Chase pregunta x l'allotjament, la meva resposta es a informacio... no acaba d'entendre q la nostra intencio no es quedar-nos a Rotorua sino fer la costa est... Preguntar i llogar cotxe, reservar allotjament... i confirmar q el tema rafting esta dificil... Pick up del cotxe... Ford Falcon platejat... Whangarei x dinar... Seguir, posta d sol, enfosquir i no poder divisar White Island... Intenta buscar on dormir sense saber ni ben be on som ni ben be si hi ha x dormir... Finalment trobem un hotel amb una habitacio dorm... 41, situada entre la 23 i la 24... aixi es normal q estiguem uns de minuts buscant-la... Sopar al restaurant, no hi ha possibilitat d cuina... I dormir amb la finestra mig oberta, n'hi ha dues d petites a dalt q no es poden tancar... Nit d ventada... I sensacio d pluja, xo es el so d les onades... Desfer el llit, tot un gust poder-lo desfer sense haver-lo hagut d fer... I dormir sense cap problema d corrents...

Fang i aigua...

Em llevo d mala lluna, el fet d tenir un vei d sota q ronca no ha estat una experiencia agradable. Waitomo, primer els d'activitat seca... activitat x mullar-se... I quatre q ”no fem res”... Caminadeta d mitja horeta x veure una cova... Temps entre aiguat i aiguat, sort q tenim... Segona caminada, una horeta x arribar a Waitomo... Un alemany, una finesa i jo som els q ens aventurem... Terra q rellisca... Cami inundadet... Millor opcio x seguir endavant, sabates fora i pantalons ”arramengats” i a seguir endavant... Cares d'horror amb el primer contacte dels peus dins l'aigua... I anar fent, vorejant diferents propietats, anant d'una a altra... Esquivant trossos q rellisquen, caques d vaca, tolls d'aigua... Un tros d cami desagradable pels peus, i ara q necessitariem l'aigua x desenfangar-nos, no en tenim... tornem a trobar el riu i peus a l'aigua i tornar-nos a calçar... I seguir el cami, vigilant d no enfonsar els peus o relliscar... Comença a ploure... I el cami fa pujada... Ara toca baixar, i no se q faig q una mica mes i baixo a l'estil croqueta, x sort he pogut mantenir l'equilibri... I despres d tres quarts d'hora mes d l'hora anunciada, hem arribat a Waitomo... Refugiats a un bar, esperant q siguin les dues x seguir el recorregut del dia... Hora i mitja llarga d'esperar a aquells q han anat a fer l'activitat d'aigua... Llarga espera al bus amb companyia d la pluja i d'una Chase avorrida... Finalment, hora i mitja mes tard enfilem cap a Maketu... cap a una nit maori... Noies q es mouen al bus x pintar-se un ”moko” a la barbeta.... I finalment arribem al ”maere”, on arribem q ja es fosc i UncleBoy ja ni ens espera... Xerrada d benvinguda, sopar... i concert... Un nano d deu anys ballant una dansa d ”warriors”, ”kia ora” i salutacio d front i nas amb tothom... Un parell d cançonetesamb ball... un joc d'infants amb pals... demostracio d la ”haka” i ball amb ”poi”... I uns 20 minuts llargs x a l'aprenentatge i vestimenta corresponent... Torn dels nois, sense samarreta i amb faldilles x a la haka... Despres, torn d les noies amb tunica... Un cop feta l'actuacio... Un parell d cançonetes mes, aquest cop mes tranquiŀles... I x acabar una foto d grup... Moment d fer el llit, en aquesta mateixa habitacio... cadascu agafa un parell d matalassos, llençol, manta i coixi... Calçar-se x anar a buscar la bossa, i descalçar-se x entrar al ”maere”... Dutxa desitjada i bona nit...

Inici del descents...

Comença la baixada cap avall... Bus taronja i tot i q sembla q no hi hagi molta gent, poc a poc el bus es va omplint... Despres d quasi una horeta voltant x Auckland... Comencem a enfilar cami cap a Raglan... Parada x una cascada... I cap al migdia ja som a l'allotjament, Kaikori Lodge, muntanyeta un xic apartada d Raglan... Passejadeta fins veure mar i les grans onades... Despres, cami d tornada i aturar-nos a l'Inspiration Point, punt amb grans vistes... Preguntar x la volta pel bosc i acabar xerrant amb uns nois d Sud Africa... L'espera pel sopar es fa llarga, xo d xerrada internacional... Espaguettis a la bolognesa... Sopar plegats... I fer temps x l'hora d'inici d la final d Reds vs Crisaders o Richie McCaw vs Dan Carter o Queensland vs Christchurch... Xo algu s'ha posat a mirar Sherlock Holmes i b, q la peŀlicula es llaaaaarguissima... q b, me'n vaig cap a dormir sense veure rugbi... I amb la sorpresa q l'unica persona q dorm a l'habitacio esta donant un concert d roncs... Aixi q, feina hi ha x caure adormida...