Tornar a matinar, a l'habitacio tots dormen, menys Jimmy i jo... Cap a les 7 ens trobem amb Julien, i junts anem a Adrift... Torno els crampons d Kim, agafo els meus i m'embolico b els peus. I cap a un quart d nou ja començar a caminar... Avui fa mes fred q ahir xo x sort es suportable... D tan en quant, Julien em pregunta pels meus peus, d moment van força b, algun moment els noto xo vaig fent... Aquest cop Ben porta un ritme mes rapidet q ahir. Nova parada al lavabo i a buscar un lloc amb sol x calçar d nou els crampons, la meva prova d foc... Avui la gent va mes rapida a calçar-se els crampons, i jo m'ho prenc amb calma... Catherine em diu q reconeix la cara q faig al coŀlocar el peu dret... Stu m'acaba d coŀlocar b el talo amb l'ice axe... Ara toca el torn del peu esquerre... I mateix procediment... Tornar a practicar amb l'ice axe... i començar a caminar... Intento buscar punts on no em facin gaire mal els peus... Intento anar mes lenta, deixo q m'avancin, xo comencen a saltar les llagrimes, el dolor comença a ser insuportable i dubto molt q ho pugui resistir durant hores i hores... Ben em pregunta q vull fer, no cal q li respongui... ja sap q voldria continuar, xo em fa pensar en els meus peus i comenta q segurament no podran fer gaird mes q ahir... Aixi q val mes tornar abans d destrossar-me mes els peus... La guia d l'altre grup m'abraça abans q comenci la meva tornada en solitari... I el guia, tb d l'altre grup em diu q em quedi amb ell, q cada dia tindre l'esmorzar a taula... I amb molta calma i alguna llagrima segons la posicio d'algun dels peus vaig tornant... Em trobo dues dones q em pregunten si he començat des de l'altre punt, els explico q torno i el pq... m'animen i q no em preocupi, q quan pugui, al acabar la baixada, crampons fora i q em prengui el cami d tornada sense presses i gaudeixi del paisatge... I aixo es el q faig... A la q puc em trec els crampons, i caminant xino xano tot fent fotos a les muntanyes, al riu, a l'aigua glaçada... Veure el parquing, i tenir la iŀlusio q soc aprop, xo encara em queda mitja horera ben bona d seguir caminant... I cap a les dotze arribar, intentar trucar a Stu, xo no aconsegueixo linia... xo algu crida el meu nom... diria q es la dona d'Stu q m'ha vingut a buscar i ha ajudat a una familia amb la bateria del cotxe... Tornem cap a l'alberg, tot i tenir la possibilitat d fer un tram d la tornada, xo al grup encara els falta una hora x saber si pot completar el Tongariro Crossing... Torno crampons i ice axe... Torno a l'alberg i no m'atreveixo a treure'm les sabates, m'escalfo el parell d'entrepans i a passejar una miqueta... l'escola, l'estacio d tren... tornar, dutxar-me, deixar les sabates apartades i rescatar les sandalies, posant-me-les sense talo... Dutxa semblant a la d'ahir... I poquet mes, esperar q tornin Julien i Jimmy x saber si han pogut completar la caminada... Saber q han fet un poc mes q ahir, xo han hagut d tornar pel mateix cami novament... I despres dels 16 o 18 kms. d'ahir, els 8 o 10 d'avui, vaig a fer nones aviat, i sense moure gaire els peus...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada