"Voolareee... oooh!"

A dos d cinc em llevo, la panxa remoguda... A l'estona torno cap al llit... I a les cinc novament l'alarma d les koreanes... Aconsegueixo tornar-me a adormir i quan sona la meva alarma em fa molta mandra llevar-me... A tres d vuit m'acabo posant en marxa... A les vuit comprovar el temps, esmorzaqg i cap a Coronet Peek a fer "paragliding"... Enfilar cap a les pistes d'esqui.. Pujar al "liftchair" sense esquis ni snowboard, xo si amb una motxil.la enorme... Un cop a dalt correr cap a l'esquerra... Casc, arnes amb seient.. Fils desenredats i poc vent... L'unic q cal fer es correr... Fet q no resulta facil, tenir la sensacio q no et mous xo d sobte mous els peus a l'aire. Moment d deixar d correr i seure a gaudir d les vistes... Prendre el comandamenr, girar a l'esquerra, recte, a la dreta, d nou a l'esquerra, recte i deixar anar els comandaments... Un tram final mogudet i divertit... Deixar la posicio comode d'estar asseguda i preparada x aterrar d peus... Foto final d supervivencia i tornada cap a Queenstown... Desabrigar-me una mica i a fer una caminadeta vorejant el llac i amb The Remarkables presents en tot moment... I al arribar a Frakton es bon moment x dinar... I tornar xino xano d nou cap a Queenstown... Queda amb July... despres amb Moritz... b, amb Moritz despres de barallar-me per fer la bossa... Una Fergburger per sopar... i cap a fer nones, dema a les cinc toca llevar-se...

Middle Earth

No entenc al parell d koreanes d l'habitacio... Es lleven a les 5, mitja hora llarga sentint la dutxa, xo al anar al lavabo el terra es moll, la lleixa d vidre, el mirall, la pica... xo no la tovallola pels peus... La teoria d Dorian es q la dutxa d'aigua bullint es x escalfar el lavabo i fan servir la pica x rentar-se... Preparades x endinsar-nos a Middle Earth... Paisatges increibles q no es d'estranyar q siguin estudis naturals perfectes x haver gravat Lord of the Rings, Wolverine, Chroniques of Narnia i fa molts i molts anys Willow... I impressionant el treball d l'equip d Peter Jackson x unir elements dl mon real amb el mon fantastic d Tolkien... Descobrir q Boromir odia els helicopters i x tal d'evitar-lo inicia la jornada d nit x conduir fins The Remarkables i despres una bona caminada fins al lloc d gravacio... Com els hobbits han d caminar descalços x la neu xq no erg el mateix q caminar amb botes... Com a sensacio d penyasegat desapareix quan Frodo i Sam estan amb Gollum, q aquest ultim no esta pas estirat a la manteta durant el rodatge... I despres d l'immersio x Middle Earth, es moment d dinar alguna coseta... Voltar x Queenstown, cap al punt on s'agafa la Gondola, vorejar el llac... Vaig cap a dormir d'hora, xo un missatge d Moritz fa q acabi tornant-me a vestir i anar a fer el toc.

Bungy + Bungy + Fergburguer

Matinar amb un rumrum a la panxa... Anar cap a ”Central Station” x esperar el bus cap al Kawarau Bridge (43 m)... Toca esperar, i l'espera se'm fa llarga i cada vegada mes malestar a l'estomac... Finalment ens passen a buscar, i a l'estona toca fer el check in al Kawarau Bridge... 1 kilet menys q abans... 16 jugadors d'hoquei gel americans abans q em toqui a mi, xo ja estic preparada i acabo passant x davant d'algun d'ells... Tot i ser el segon cop del Kawarau Bridge, en el moment d saltar tinc ganes d fer-me enrere... Xo durant la preparacio amb la tovallola i cordes, tot be. Situada novament al lloc d saltar i fetes les fotos, el noi em diu q miri endavant i salti... I aixo acabo fent, despres d sentir-li dir q sense por i q tot es segur. Aixi q salto com si tingues terra, amb els peus, i faig aixi tot el cami fins q la corda elastica no dona mes d si i acabo cap x avall... Moment d'intentar agafar el ”pool” dls nois dl bot... Quasi l'agafo, xo m'he d'esperar a la seguent... Finalment l'agafo i alguna cosa passa amb la barbeta, xo ara mateix ni idea dl q em diuen... Escales amunt, recuperar visibilitat... i a esperar x anar cap al Nevis (134 m)... Mentres, observar una nana q s'ho esta passant la mar d be en el trampoli.. Moment d'anar cap al Nevis, i x sort sense nervis... Arnes, tornar a pesar, 2 kilets mes... cable i cap a la plataforma... Instruccions d com saltar, primer el cap... Instruccions d com tirar cap amunt sense semblar un peix pescat... I comença la prepacio amb una mena d'escalfadors pesats... Un menys, el torn d Dorian q torna "pescada"... Es el meu torn, seure en una cadira amb una mena d forceps amb les cames tancades, nova explicacio d com tornar asseguda cap amunt... I preparada x saltar... B, m'he d'esperar un minutet i aquest cop em tiro d cap a la piscina! A la segona gronxada em barallo amb la meva cama esquerre, i en surto vencedora... un so estrany xo deixo d'estar cap x avall! I cap amunt tranquil.lament i observant el paisatge... Tornar a terra ferma i cap a Queenstown... Directament cap a buscar una Fergburger... Enorme hamburguesa q serveix d dinar i sopar... Tarda x planificar e proxim parell d dies... Rebre la visita d Moritz, passejar una mica x les botigues d Queenstown i poder fer una xocolata amb xurros... Al vespre, quedar una estona amb July...

B, un petit tast del q vaig fent per aqui...

Kawarau Bridge Bungy
http://www.bungy.co.nz/your-photos


AJHK108010186390
AJKH108010186391
AJKH108010186392
AJHK108010186393
AJHK108010186394
AJHK108010186395
AJHK108010186396
AJHK108010186397
AJHK108010186398

Shoes for free

Check out... B, primer esmorzar i intentar jugar a ”pool” (pq he d confessar q no en tinc ni idea!)... Xo b, un noi m'ha dit si volia jugar, l'he advertit q no en se, xo ha dit q tan era... Total, q la sort del principiant no m'ha acompanyat i sols he aconseguit q una bola anes alla on li toca... Despres, he deixat les bosses a la sala d'equipatges... I cap a voltar un xic mes x la vora del llac... A les 12, puntual i buit ve el bus... i toca buscar, mes aviat intuir, on pot haver-hi un forat x seure-hi.. I tornar al llac, on poc a poc van apareixent els ”propietaris” d les bosses... Cami cap a Queenstown, parant a una botiga d fruites i verdures... I al Kawarau Bridge x reservar els bungys x dema... Tasca q quasi comporta mitja horeta xq la noia q ens aten no acabz d controlar l'ordinador... Un parell o tres d voltes x Queenstown, deixar la gran multitud a Nomads, i els q hem pujat a Wanaka q no estem a Nomads som els ultims.. Visca la iŀlogica! (x algun motiu el mon es ple d'iŀlogismes).. Habitacio lliure, poder triar llit, el solet i ”abandonat” a una cantonada... desfer la bossa quasi x complet! Obrir l'armari i... sabates noves! Unes All Star blaves i del meu numero... Passejar, xafardejar la botiga del Bungy i trobar a Moritz... Q ens explica q ha perdut el cable x carregar el mobil... Aquest noi es pitjor q jo, q aquest mati no trobava els papers d les reserves, xo finalment han sortit entremig d papers i paperots...

Lovely and sunny day...

Un nou dia a Wanaka! Avui s'ha llevat el solet... Un dia magnific per fer coses... Esperar un missatge d Christian x anar a passejar... Xo el sol no deixa quedar-se sense fer, fa un dia massa maco... Aixi q marge dret... missatge... tornar enrere i apareixer la gana... Al banc d davant el llac i davant dels gronxadors ens esperen Christian, Stephanie i Melissa... Seguim x la dreta del llac... Vorejant-lo en tot moment fins arribar a un petit poble... Descansar, fer fotos... i espantar ”sandflies”... Observar el recorregut del sol sense cap mena d pressa... Aŀlucinar amb el nou component d l'habitacio... No te res dolent compartir habitacio amb un noi, xo cap d les tres ens l'esperavem... I despres d sopar cap al rugbi... q ja m'agradaria poder anar a l'estadi, pero em conformare en veure'ls x la tele... El num. 7 i capita Richie McCaw... i amb el 10 Dan Carter... Himnes nacionals d South Africa i New Zealand... Haka... i comença el partit... Recordar el q se suposa q he descobert dels altres partits... Arribar a l'altra banda son 5 punts, la concessio en val 2 i la penalitzacio 3, sempre q el xut vagi entre els dos pals, xo avui Dan no sembla massa inspirat... Tot i aixi, All Blacks 40 i South Africa 7... I els quatre gats q erem al començar el partit, hem acabat ben acompanyats en els ultims instants...

Grates sorpreses...

Tot i poder dormir, acabo llevant-me a l'hora d sempre, xo el dia no acompanya x fer gaire res... Cel gris i algun moment d pluja... Moment d bugada, tot i q la meva roba hi va d convidada... Un ”SkipBo” x mi.. Dia d no fer res... Xo a mitja tarda algu truca a la porta... Son Christian, Stephanie i Melissa q ens han vingut a veure... I quedem x sopar... Una tarda molt tranquiŀla... Desaparec un moment d l'habitacio, i al tornar em trobo a Dorian xerrant amb una noia q resulta ser d Barcelona... Moment x practicar el meu catala... Moment d sopar plegats... Una volteta x l'XBase... i poquet mes, potser dema el dia acompanya mes...

Camins i laberints...

Una hora abans q la q diu el paper... Esmorzar x intentar fer temps x dutxar-me. Acabar x passar d la dutxa i deixar la bossa preparada x baixar a Wanaka. Cami cap a Wanaka, i tb el meu desti d'avui tot i q el bus arribi a Queenstown. PuzzleWorld o semblant... imatges en 3D, efectes optics, sala q tot sembla anar al reves... Laberint, cal trobar les quatre cantonades i finalment la sortida, no m'acaba d fer el pes no saber quin cami seguir... Purple Cow es la meva parada a Wanaka, xo fins les 2 no tinc habitacio. Passejo x Wanaka, despres pel marge esquerre del llac. Comprar x cuinar una mica, una peŀli i dema a llevar-se quan el cos ho demani...

Moritz Doble Aigua

Mandra al llevar-me, sort q sols he d'esmorzar i fer un entrepa x dinar. Rebuda amb aigua, i despres d la mala nit q he passat amb certs roncs, no estic d'humor ni per tonteries... Afegint tb q em tornen a fer mal els peus... Fox Glacier d passada i amb vidres q apenes es veu res. Lake Matheson vaig amb Christian... Tot fent la volteta, xo acabo anar tirant a la meva. Els peus em van fent mal al caminar, xo no anant mig corrents; tot i aixi, em toca tornar a curar-los... Anem cap a Haas, la primera parada en un restaurant tirant a pijet, xo x l'escalfor d la llar d foc no s'ha d pagar... Despres cap a la platja, on Moritz decideix fer un banyet. Una altra parada, mitja horeta d caminar... Blue Pool, i 4 dels 7 nois decideixen competir x un Bungy Jump al Kawarau Bridge a meitat d preu... Primera prova, una cursa a les Blue Pool... A Makarora sera el moment d'altres proves: trivial, una d beure i un karaoke... I b, com q avui no es el meu dia, al arribar a Makarora intento dormir una mica, xo el meu humor no millora... Cap al bar amb pantalons d pijama... I tot i arribant tard, el karaoke no ha començat... Moment del Moritz Spears, el millor sens dubte. I x acabar la nit unes partidetes d pool i killer pool, observant i veient com el barman s'embutxaca $20.

Jo en volia mes...

Llevar-me prou tard, les nou... Esmorzar i cap al check in d l'HeliHike... Cap a la ”bootroom” x proveir-nos d mitjons, botes, crampons i si creus necessari pantalons i jaqueta impermeable, guants... 40 europeu... el peu esquerre va b, el dret apretat, nomes un mitjo... comença a picar xq es mig d llana... Em quedo amb els meus mitjons... I cap a esperar l'helicopter... Primer torn... Enfilar-me la primera... i just la noia q va darrera meu cau, encara no se ni com s'ho ha fet... Enfilar cap amunt, bones vistes... i al baixar d l'helicopter es una altra q cau, aixi q mentres esperem q l'helicopter torni, es moment d tornar a calçar-se els crampons... Al arribar l'helicopter, el gorro d la primera en caure se'n va volant... Un cop tots tenim els crampons, ja podem començar a caminar... Un parell d coves, una la podem creuar, l'altra cal entrar i sortir pel mateix lloc... Passejar un xic mes x la glacera, fer les mil i una fotos... Tornar pel mateix cami... I esperar q l'helicopter acabi el vol escenic... A la mitja horeta apareix, temps suficient xq canvii el temps i comenci a fer fred... Tornar cap a la ”bootroom” i cap a descansar una mica... Al final aquesta mica es redueix a no mes d cinc minuts xq em trobo a Will i anem a passejar una estona aprofitant q encara es d dia... Acabem a la Peter Pool, tornem pel cami q abans haviem descartat... I entre pluja, peus adolorits i fred, el millor es una bona dutxa, tot i q Will prefereix anar a dormir... Hora d sopar, despres d'haver estat plorant x la ceba... I cap a fer nones amb la bossa preparada.

Trains time...

Llevar-me a l'hora del check out... Anar fins l'estacio a preguntar sobre el ”TranzAlpine Train”... Tornar cap a l'alberg encara un xic coixa... I fer-me un entrepa amb pa amb tomaquet! Sorprenentment, el bus ens passa a buscar puntuals... Xo aquest cop es el tren q porta 20 minuts d retard... i ens toca esperar a nous passatgers... Un breu recorregut fins a Hokitika, on Will compra gelats i treballen el ”jade”... I despres, directes cap a Franz Joseph... Aquesta vegada, som 3 els q ens estem apartats d la resta... i genial, xq tenim chef! i jo d pintxe... Una volteta nocturna x un poble d dos carrers paraŀlels i... cap a fer nones despres d'haver intentat jugar a un joc sobre New Zealand sense gaire exit, i acabant explicant el recorregut d cadascu...

Pancakes de roca i mar salada...

Apurar al maxim x llevar-me, quasi no tenir temps x esmorzar... xo ser d les primeres bosses del trailer... Dia d carretera i caminar... Una parada a Cape Foulwind, un dels punts significatius d la costa oest... I el q havia d ser una breu caminadeta fins al far, acaba sent una caminada d 3 kilometres... x veure, sene necessitat d bus, les foques neozelandeses al seu habitat... Mes carretera, i una altra caminadeta... I un xic mes d carretera i cap a passejar entre ”pancakes rocks”... i fer el cami amb un vent gelid d'acompanyant... Les mans d'un vermell glaçat, xo les vistes, el trencar d les onades... Genial! Finalment, arribem a Greymouth... L'alberg quasi x a nosaltres soletes... tot i haver d compartir habitacio amb una altra noia... Dorian perd la clau, b, tecnicament perduda no esta, sols en algun lloc q no sap on es... Nou dia d bugada, i Dorian desitjant q la clau q jo tinc sigui la seva, i la meva estigui ben marejada a la butxaca del meu polar... Xo al meu polar no hi ha cap clau... Finalment, la troba x una butxaca exterior d la bossa... Ara ja podem dormir tranquiŀles...

Sense rumb ni presses...

Poder dormir i llevar-se quan el cos t'ho demana... Dutxa amb conversa... Esmorzar i cap a caminar... Tranquiŀlitat, sense presses i sense rumb... L'unic indicador x tornar es la gana, xq no hem agafat res x dinar... Xo tot plegat amb molta calma i realment no agafant la directa, sino anar fent petits recorreguts i tornant al cami principal... Cap a les quatre dinar alguna cosa i mandrejar... La veritat q es q un dia realment tranquil, el mes destacable tenir els peus glaçats i sols poder calçar sandalies xq encara tinc els peus perjudicats... Despres, un sopar compartit q sols Moritz i jo trobem picant... Una nova dutxa abans d dormir... X intentar esquivar el visionat del meu skydive... I d nou cap al llit q s'enfonsa...

Cap al sud

Opcio llarga...

Recordar moment anteriors... llevar-se d'hora, altra vegada a les cinc... tancada al lavabo per fer la bossa i no despertar la resta de gent de l'habitacio... Despres, repassar q no ens oblidem res i cap a esmorzar... Anar a buscar el bus, tot i q pillem un trolebus, pero el lloc on ens porta i el preu es el mateix... i cap a embarcar bosses i esperar una estona a embarcar nosaltres... Cap a les vuit el ferry es belluga un xic... i unes tres hores llargues per anar de Wellington a Picton... una nova pluja ens dona la benvinguda a Picton... esperar el bus per anar fins a buscar les bosses i despres una nova petita espera al bus taronja... i cap a Picton a buscar alguns dels passatgers... Un d'ells un noi moooolt alt i alemany q vaig coneixer a la festa de Jamz a Auckland! Seguir cami cap a Nelson, fer una nova parada i deixar un escoces... despres, seguir fins a Marahau, a Old McDonalds Farm... Durant el cami, Salty ha dit q teniem tres habitacions, una de cinc, i dues d tres... i q la parella podia anar sola a una de les habitacions... aixo implica q algu ha de dormir a terra...  Finalment, no cal q ningu dormi a terra, i tot i q en principi no podem utilitzar l'habitacio d cinc, Moritz i jo ja ens l'hem fet nostra... Buscar fustes per fer un petit foc d camp i esperar q es faci el sopar, aquests dies q no cal cuinar son ideals! I b, despres d sopar i rentar plats, b, Christian, jo tinc el titol oficial per eixugar, juntament amb Dorian i Stephanie,... acabem cantant els himnes nacionals de cadascu... un xic boig, pero no tenim res millor a fer... Cap a fer nones, ha estat un dia llarg... i el q era habitacio d tres, s'acaba convertint en una de quatre, pq Will canvia d'habitacio i de llit...

O b, tens tb l'opcio curta...

Diana a les cinc, tot allo q es meu al lavabo i a refer la bossa... Esmorzar, repassar el mapa x arribar al ferry... Canviar el bus pel trolebus, xo mantenir el preu, 2 dolars... Bunny Street i feina feta, bossa embarcada i sols cal esperar a embarcar... Tres hores llargues d ferry x canviar nord x sud... I la pluja q ahir hi havia a Wellington, avui tb es dona la benvinguda a Picton... Pujar al Gollum, nom del bus... I cap a fer un pick up d quatre passatgers mes, un d'ells molt alt q vaig coneixer a la festa d Jamz... Aixi q la primera reaccio dels dos es una abraçada... I una tarda d força carretera, amb algunes parades x estirar les cames i a Nelson tenir mitja horeta x voltar... Anar a buscar als q han fet sky dive i l'ultima parada del dia a l'Old McDonald Farm... Petit embolic amb les habitacions, xo acabo ben acompanyada... i tot i compartir-la amb tres nois, son mes silenciosos q la companyia habitual... Sopar d germanor i una estona a la vora del foc... I acabar cantant himnes nacionals amb Stephanie, Christian, Dorian, Vanessa i William... Una nit agradable i d rialles...

Roomfulla Blues

Tot i no ser necessari, m'acabo llevant abans del necessari... Xo res, mandrejo fins q sona algun despertador... Acabar d repassar l'habitacio i trobar les dues gomes perdudes en la primera dutxa... Esmorzar, curar els peus... I carregar els trastos al bus d Gareth, altra vegada amb un bus q no es taronja, aquest cop blanc i gran... aixi q doble seient x tots! Deixar enrere les muntanyes nevades i retrobar-nos amb muntanes verdes i ovelles... Una primera parads x deixar una parella, la segona al monument d'un dels accidents d tren provocats x l'erupcio del Mt Ruapehu, anomenat Tangiwai, sent ”tangi” la paraula maori x plorar i ”wai” aigua... Parada x a una competicio d ”Throwing gumboots”... I una altra x dinar una mica...

Iced feet

Dia avorrit... Opcions d'activitat al National Park es caminar o esquiar... i els meus peus ara mateix no permeten cap d'aquestes dues opcions... A part, fa un dia fred, aixi q caminar amb sandalies resulta glaçador, xo es el millor x a ells... Dia d relax, dormir, escoltar musica i intentar entendre el rugbi seguint un partit x la tele... Sincerament, un dia poc interessant, en el q el mes interessant ha estat mig vestir mitjons blancs i sandalies, i precisament no ha fet pas ni sol ni calor... Aixi q x desglaçar els peus, una dutxeta abans d dormir... i com el lavabo d l'habitacio esta molt soŀlicitat pels alemanys, jo decideixo anar-me'n d'excursio a un mes gran... I cap a fer nonetes, almenys a l'habitacio no fa pas fred.. i intentar no moure massa, altra vegada, els peus... xq qualsevol petit contacte amb la zona afectada em fa veure, encara, les estrelles...

Crampon time and... come back

Tornar a matinar, a l'habitacio tots dormen, menys Jimmy i jo... Cap a les 7 ens trobem amb Julien, i junts anem a Adrift... Torno els crampons d Kim, agafo els meus i m'embolico b els peus. I cap a un quart d nou ja començar a caminar... Avui fa mes fred q ahir xo x sort es suportable... D tan en quant, Julien em pregunta pels meus peus, d moment van força b, algun moment els noto xo vaig fent... Aquest cop Ben porta un ritme mes rapidet q ahir. Nova parada al lavabo i a buscar un lloc amb sol x calçar d nou els crampons, la meva prova d foc... Avui la gent va mes rapida a calçar-se els crampons, i jo m'ho prenc amb calma... Catherine em diu q reconeix la cara q faig al coŀlocar el peu dret... Stu m'acaba d coŀlocar b el talo amb l'ice axe... Ara toca el torn del peu esquerre... I mateix procediment... Tornar a practicar amb l'ice axe... i començar a caminar... Intento buscar punts on no em facin gaire mal els peus... Intento anar mes lenta, deixo q m'avancin, xo comencen a saltar les llagrimes, el dolor comença a ser insuportable i dubto molt q ho pugui resistir durant hores i hores... Ben em pregunta q vull fer, no cal q li respongui... ja sap q voldria continuar, xo em fa pensar en els meus peus i comenta q segurament no podran fer gaird mes q ahir... Aixi q val mes tornar abans d destrossar-me mes els peus... La guia d l'altre grup m'abraça abans q comenci la meva tornada en solitari... I el guia, tb d l'altre grup em diu q em quedi amb ell, q cada dia tindre l'esmorzar a taula... I amb molta calma i alguna llagrima segons la posicio d'algun dels peus vaig tornant... Em trobo dues dones q em pregunten si he començat des de l'altre punt, els explico q torno i el pq... m'animen i q no em preocupi, q quan pugui, al acabar la baixada, crampons fora i q em prengui el cami d tornada sense presses i gaudeixi del paisatge... I aixo es el q faig... A la q puc em trec els crampons, i caminant xino xano tot fent fotos a les muntanyes, al riu, a l'aigua glaçada... Veure el parquing, i tenir la iŀlusio q soc aprop, xo encara em queda mitja horera ben bona d seguir caminant... I cap a les dotze arribar, intentar trucar a Stu, xo no aconsegueixo linia... xo algu crida el meu nom... diria q es la dona d'Stu q m'ha vingut a buscar i ha ajudat a una familia amb la bateria del cotxe... Tornem cap a l'alberg, tot i tenir la possibilitat d fer un tram d la tornada, xo al grup encara els falta una hora x saber si pot completar el Tongariro Crossing... Torno crampons i ice axe... Torno a l'alberg i no m'atreveixo a treure'm les sabates, m'escalfo el parell d'entrepans i a passejar una miqueta... l'escola, l'estacio d tren... tornar, dutxar-me, deixar les sabates apartades i rescatar les sandalies, posant-me-les sense talo... Dutxa semblant a la d'ahir... I poquet mes, esperar q tornin Julien i Jimmy x saber si han pogut completar la caminada... Saber q han fet un poc mes q ahir, xo han hagut d tornar pel mateix cami novament... I despres dels 16 o 18 kms. d'ahir, els 8 o 10 d'avui, vaig a fer nones aviat, i sense moure gaire els peus...

Crampons, ice axe and half crossing

Tornar a matinar, a l'habitacio tots dormen, menys Jimmy i jo... Cap a les 7 ens trobem amb Julien, i junts anem a Adrift... Torno els crampons d Kim, agafo els meus i m'embolico b els peus. I cap a un quart d nou ja començar a caminar... Avui fa mes fred q ahir xo x sort es suportable... D tan en quant, Julien em pregunta pels meus peus, d moment van força b, algun moment els noto xo vaig fent... Aquest cop Ben porta un ritme mes rapidet q ahir. Nova parada al lavabo i a buscar un lloc amb sol x calçar d nou els crampons, la meva prova d foc... Avui la gent va mes rapida a calçar-se els crampons, i jo m'ho prenc amb calma... Catherine em diu q reconeix la cara q faig al coŀlocar el peu dret... Stu m'acaba d coŀlocar b el talo amb l'ice axe... Ara toca el torn del peu esquerre... I mateix procediment... Tornar a practicar amb l'ice axe... i començar a caminar... Intento buscar punts on no em facin gaire mal els peus... Intento anar mes lenta, deixo q m'avancin, xo comencen a saltar les llagrimes, el dolor comença a ser insuportable i dubto molt q ho pugui resistir durant hores i hores... Ben em pregunta q vull fer, no cal q li respongui... ja sap q voldria continuar, xo em fa pensar en els meus peus i comenta q segurament no podran fer gaird mes q ahir... Aixi q val mes tornar abans d destrossar-me mes els peus... La guia d l'altre grup m'abraça abans q comenci la meva tornada en solitari... I el guia, tb d l'altre grup em diu q em quedi amb ell, q cada dia tindre l'esmorzar a taula... I amb molta calma i alguna llagrima segons la posicio d'algun dels peus vaig tornant... Em trobo dues dones q em pregunten si he començat des de l'altre punt, els explico q torno i el pq... m'animen i q no em preocupi, q quan pugui, al acabar la baixada, crampons fora i q em prengui el cami d tornada sense presses i gaudeixi del paisatge... I aixo es el q faig... A la q puc em trec els crampons, i caminant xino xano tot fent fotos a les muntanyes, al riu, a l'aigua glaçada... Veure el parquing, i tenir la iŀlusio q soc aprop, xo encara em queda mitja horera ben bona d seguir caminant... I cap a les dotze arribar, intentar trucar a Stu, xo no aconsegueixo linia... xo algu crida el meu nom... diria q es la dona d'Stu q m'ha vingut a buscar i ha ajudat a una familia amb la bateria del cotxe... Tornem cap a l'alberg, tot i tenir la possibilitat d fer un tram d la tornada, xo al grup encara els falta una hora x saber si pot completar el Tongariro Crossing... Torno crampons i ice axe... Torno a l'alberg i no m'atreveixo a treure'm les sabates, m'escalfo el parell d'entrepans i a passejar una miqueta... l'escola, l'estacio d tren... tornar, dutxar-me, deixar les sabates apartades i rescatar les sandalies, posant-me-les sense talo... Dutxa semblant a la d'ahir... I poquet mes, esperar q tornin Julien i Jimmy x saber si han pogut completar la caminada... Saber q han fet un poc mes q ahir, xo han hagut d tornar pel mateix cami novament... I despres dels 16 o 18 kms. d'ahir, els 8 o 10 d'avui, vaig a fer nones aviat, i sense moure gaire els peus...